Seu Vella i Castell del Rei-Suda

Visita indispensable en aquest turó on es concentren dos dels principals monuments de la ciutat.

La visita al conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, permet gaudir d'unes magnífiques vistes de la ciutat des del Baluard de la Llengua de Serp o el Baluard de la Reina.

Es pot accedir a la Seu Vella en cotxe o a peu des del carrer Sant Martí, entrant al recinte emmurallat per la Porta del Lleó o bé des de la plaça de Sant Joan, en ascensor, pel Portal de Sant Andreu.

La Seu Vella –coneguda també com “el Castell de Lleida”– és el monument amb el qual, sens dubte, s'identifica a la ciutat de Lleida. Aquesta singular catedral va ser construïda en un turó des d'on s'albira, no només la ciutat, sinó també gran part de la comarca del Segrià i de la plana de Lleida. La seva construcció, iniciada l'any 1203, es va perllongar durant més de dos segles fins que el 1431 es va finalitzar el campanar. Segons els historiadors, la Seu Vella es va construir al lloc on s'alçava una mesquita musulmana, sent el primer mestre d'obra Pere de Coma. La gran obra es va iniciar amb la construcció del temple, dedicat a Santa Maria, que presenta planta basilical de creu llatina de tres naus i que va ser consagrat al culte l'any 1278.

De l'interior del temple, destaquen l'escultura de les naus de gran influència toscana, tolosana i provençal que suposa una mostra dels diferents tallers que van treballar en l'obra al llarg del segle XIII, i s'aprecien també restes de pintura mural que corresponen a l'època gòtica. Després de la consagració del temple, en l'últim terç del segle XIII, l'obra no es va interrompre i així, durant el segle XIV es va finalitzar el claustre. En aquest mateix segle es van iniciar les obres de construcció del campanar que van finalitzar el 1431.

En l'actualitat, la Seu Vella forma part de la Ruta de 1714, Guerra de Secessió Espanyola.

La Canonja

L'accés a la Seu Vella es realitza a través de La Canonja, nom amb què es coneix el conjunt d'edificis que acollia els canonges que constituïen el capítol de la catedral.
Estem davant de diferents edificis que es van anar construint des de la segona meitat del segle XII fins al segle XVI, dels quals s'han recuperat restes de la primitiva església de Santa Maria l'Antiga, diferents capelles, la Pia Almoïna, la sala Capitular, l'Arxiu, la Degania o la Casa de la Volta.

Les portes

A la porta de la Canonja –accés actual al temple– s’hi afegeixen altres de gran valor monumental com la de l’Anunciata (XIII), la Porta dels Fillols (XIII-XIV), la de Sant Berenguer (XII), la dels Apòstols (XIV-XV) o les tres portes del claustre (XIII), que són clars exponents de l’Escola de Lleida.

El campanar

Les campanes més antigues daten del segle XV: Silvestra, que toca les hores, i Mònica, que toca els quarts. Les cinc campanes restants són elèctriques (XX) i tenen una funció litúrgica: Bàrbara, Puríssima, Crist, Marieta i Meuca.

El claustre

Data del segle XIV, és de planta rectangular i està situat a la part occidental. Les seves naus són de cinc trams amb voltes ogivals i grans finestrals amb elegants calats, que en ser un claustre obert ofereixen fantàstiques vistes.

El castell del Rei - La Suda

Refugi de l'últim califa de Còrdova, seu del naixement de la Corona d'Aragó o testimoni del jurament de fidelitat dels nobles catalans i aragonesos a l'infant Jaume (amb el temps Jaume I el Conqueridor).

Aquests són alguns dels fets històrics que el Castell de la Suda o Castell del Rei ha viscut intramurs en el transcurs de la seva existència. Així doncs, episodis destacats de la història de Lleida, de Catalunya i, com no, de l'estat espanyol, s'han desenvolupat en aquesta edificació situada al punt més alt del Turó de la Seu Vella de Lleida, coronant l'anomenada Roca Sobirana.

Un emplaçament privilegiat i estratègic que custodia un castell d'origen musulmà del que es té constància ja l'any 882 i que Lleida recuperava l'any 2011 a través del Centre d'Interpretació de la Suda. El Centre, ubicat a la sala reial del castell, consta d'un espai museogràfic amb panells informatius i projecta un audiovisual (sobre unes pantalles i sobre la paret) que repassa la història de l'edifici.

L'equipament cultural es completa amb una terrassa mirador, que és el punt més alt de la ciutat, accessible per a persones discapacitades gràcies al nou ascensor situat a la banda nord del turó.